M'he passat la vida prenen decisions, la primera que recordo va ser quin ninot d’“action man” volia com a regal, amb 6 anys, i me’n vaig penedir perquè no se li podien moure els braços i es trencava fàcilment. A partir d’aquesta he dubtat molt cada vegada que m’havia de decidir per fer o no alguna cosa, m’he equivocat moltes vegades, l’última que recordo va ser dissabte passat, quan una mala actuació ens va costar el gol del desempat, he comprat roba que no m’agradava, he elegit carreteres que donaven molta volta, m’he equivocat de paraules i de gestos, he malgastat hores en coses que no necessitava, he decidit deixar perdre amistats a les que trobo a faltar... Decisions que m’han costat malestar, llàgrimes, angoixa i frustració, però d’altres que m’alegro d’haver pres per tot allò bo que m’han aportat; la decisió de cursar estudis superiors en l’àmbit de l’esport i el grau universitari d’educació social, que m’han donat l’oportunitat de conèixer gent meravellosa i de viure experiències que ni em plantejava, la decisió de fer el curs de monitor i director i posar-los en pràctica amb l’agrupament que m’ha vist créixer, minyons escoltes i guies St. Nicolau, la decisió d’esforçar-me per somriure fins i tot quan estic trist que em dona seguretat per seguir afrontant cada problema, la decisió de posar-me davant de 200 persones a fer de pallasso i ser rebut amb aplaudiments, i tantes altres decisions que fan que la balança pesi més pel cantó positiu.
I de totes les decisions que he pres i de les que em queden per prendre, la més important i de la que més orgullós estic és la decisió d’oferir-te la rosa de st. Jordi del 2012, una rosa que representava la decisió de voler fer-te feliç i ser feliç al teu costat per sempre; una decisió de la que no em penediré mai i que em donarà l’oportunitat de seguir decidint, aquest cop per un futur compartit. T’estimo i de l’únic que em penedeixo es de no poder-t’ho dir més vegades.
Gràcies per 10 mesos increïbles, ets la meva vida.
