Aniversari

Un mati l'ou de gallina es va trencar, i en van sortir un pollet groc que amb prou feines s'hi veia degut a que encara no havia desenvolupat el sentit de la vista, al cap d'uns dies el pollet ja caminava i observava tot allò nou que tenia al seu voltant, li semblava curiós però alhora avorrit, no veia la diferència entre la seva vida dins de l'ou i dins del galliner, estava envoltat de galls i gallines i no podia sortir d'aquell recinte delimitat per reixes.

De tant en tant parlava amb un ànec que hi havia a l'altre cantó de la gavià, s'hi havia fet amic, conversaven sobre els avantatges i els inconvenients de ser lliure, el pollet li deia que ell ho tenia fàcil per marxar, si volia podia engegar a volar lluny i veure coses noves, en canvi ell s'havia de quedar entre aquelles quatre parets rodejat dels mateixos animals i fent sempre la mateixa rutina. L’ànec en canvi no hi estava del tot d'acord, era una mica poruc i li feia por volar per terrenys desconeguts, preferia quedar-se al seu estanc i estar còmode. Els amos de la granja van portar un gall americà al galliner, era un dels millors del mercat i el granger s'havia hipotecat el tractor per comprar-lo, totes les gallines en parlaven i el pollet va agafar curiositat i va anar a conèixer el famós animal. El gall li va parlar de la seva terra, li descrivia Manhattan, Bronx, Brooklyn, Queens i Staten Island, i comentava que Nova York era possiblement la ciutat més apassionant del món on els sense sostre registren les escombraries entre els enormes gratacels i apartaments, la definia com una ciutat especialment romàntica on moltíssims actors i actrius, cantants i artistes feien realitat els seus somnis. El pollet va quedar al•lucinat de les meravelles que el gall li havia explicat sobre aquella ciutat, i ràpidament les hi va explicar al seu amic, l’ànec va veure que al pollet realment li feia moltissima il•lusió visitar aquella ciutat, i tot i que ell era un animal poruc s'armaria de valor i el duria a visitar aquella magnifica terra.

Així va ser com l’ànec va vèncer la seva por a volar, es va carregar al pollet entre les ales i va iniciar el viatge cap a Amèrica, l’ànec va arribar cansadíssim de volar tanta estona, havia agut d'esquivar ràfegues d'ocells que viatjaven en grup en sentit contrari, havia suportat pluja i sol intens, però havia valgut la pena, el pollet estava meravellat del nou paisatge, i tan sols per veure la seva cara de felicitat havia tingut sentit aguantar tots els entrebancs, al cap i a la fi, aquell dia era l'aniversari del pollet.